La Senyora Florentina i el seu amor Homer |
|
| És una comèdia formalment gens innovadora, concebuda i construïda d’acord amb allò que, sense pretensions ni complicacions, era “teatre” als anys vint. La seva vigència la treu de la veracitat dels personatges, molt especialment de les dones que hi parlen. La seva modernitat, que és real, li ve de la placidesa amb què es decanta des d’una exposició quasi costumista de condicions femenines cap a una conclusió d’una agror si fa no fa sarcàstica. En un cert sentit, i sense pròlegs ni sermons, George Bernard Shaw potser no és gaire lluny. (Text de Jordi Sarsanedas extret del programa de mà del Teatre Romea) |
|
| Direcció: | Mario Gas |
| Companyia/Centre de Producció: | Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya |
| Escenografia: | Antoni Taulé |
| Figurinisme: | Mariel Soria |
| Il•luminació: | Mario Gas |
| Repartiment: | Joan Borràs (Sr. Homer), Helena Colomé (Noia), Orestes Gas, Josep Gutiérrez (Jaumet), Lina Lambert (Sra. Rosa), Lola Lizarán (Júlia), Marta Martorell (Sra. Perpétua), Carme Molina (Florentina), Rosa Novell |
| Estrena | |
|
Barcelona, Teatre Romea, el 21 d’octubre de 1993 Documents relacionats
|
|
