RADA -Recursos i Assessorament en Drets d’Autor-

Preguntes freqüents sobre propietat intel·lectual

 

1. Què són els drets d’autor?
2. Qui pot tenir drets de propietat intel·lectual?
3. En cas que l’obra s’hagi publicat, té algun dret l’editorial que l’ha editat?
4. Quins drets integren els drets d’autor?
5. Quina és la duració dels drets?
6. Que vol dir que una obra està en domini públic?
7. De quina manera s’abonen els drets d’autor?
8. Com s’abonen els drets d’autor per la utilització indirecta de les obres? Per exemple, per la emissió d’una cançó en un bar musical, o pel préstec de llibres de la biblioteca
9. Què és la còpia privada?
10. Què necessito per posar en escena una obra?
11. Una de les activitats pedagògiques incloses en els ensenyaments superiors d’art dramàtic consisteix en el muntatge d’un taller sobre una obra, cal tenir alguna llicència?
12. Pot l’autor cedir els seus drets a tercers, a títol gratuït, per utilitzar una obra?
13. Es poden difondre, deixar en préstec i digitalitzar, traduccions i adaptacions d’obres realitzades per alumnes i professors del propi Institut?
14. Quins drets cobraran els actors i actrius per les seves interpretacions?
15. En què consisteix el límit per usos docents i d’investigació? Poden els professors penjar a la intranet fragments d’obres per a l’ús dels alumnes?
16. Com puc localitzar l’autor d’una obra?

 

1. Què  són els drets d’autor?
Són un conjunt de drets que la llei atorga al creador d’una obra literària, artística o científica, que li permet autoritzar o denegar utilitzacions de la seva obra, i obtenir-ne un rendiment econòmic.
Aquests drets tenen dos vessants:

-Un contingut patrimonial: és el conjunt de drets que es poden cedir per explotar comercialment. Comprenen principalment el dret de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.
-Un contingut moral: és el conjunt de drets que sempre conserva l’autor. No es poden ni vendre ni cedir, i no finalitzen mai. Els principals són dos: el dret de paternitat o atribució, que consisteix en el reconeixement de la seva condició d’autor de l’obra, i el dret a la integritat de l’obra: aquesta ha de presentar-se sense alteracions que puguin comportar un perjudici als interessos o reputació de l’autor.


2. Qui pot tenir drets de propietat intel·lectual?
Qualsevol persona que creï una obra literària, artística o científica es considerada l’autor de l’obra i per tant tindrà drets de propietat intel·lectual sobre aquesta obra. No cal cap requisit addicional per a que l’obra estigui protegida, amb la sola creació és suficient. La inscripció en el registre de propietat intel·lectual no es obligatòria,  només serveix a efectes de prova.
En l’àmbit del teatre, tradicionalment s’ha considerat com autor de l’obra escènica únicament al dramaturg. No obstant, la legislació considera al director d’escena i als intèrprets titulars d’un altre tipus de dret de propietat intel·lectual, amb un contingut de drets molt similars als de l’autor.
No obstant, pot ser titular dels drets una persona diferent a l’autor, per haver-li cedit aquest els seus drets, mitjançant transmissió intervius –contracte- o mortis causa, és a dir, els hereus designats per disposició testamentària.

3. En cas que l’obra s’hagi publicat, té algun dret l’editorial que l’ha editat?
L’editorial és titular de drets per cessió efectuada per l’autor, mitjançant contracte per escrit, que contindrà la regulació d’aquesta cessió i en concret si aquesta s’ha efectuat amb caràcter exclusiu, i per quant de temps. En aquest cas, l’autor no pot disposar dels drets cedits fins que el contracte finalitzi.

4. Quins drets integren els drets d’autor?
Els drets de propietat intel·lectual estan integrats pels drets d’explotació (drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació), i pels drets morals (dret d’atribució, integritat, divulgació, etc), essent aquests últims de caràcter irrenunciable i inalienables. Hi ha un altre tipus de drets, que s’anomenen drets de simple remuneració, que es gestionen directament per les entitats de gestió (remuneració per còpia privada, entre d’altres).
Els drets d’explotació consisteixen en:
-Dret de reproducció: possibilitat d’efectuar còpies de l’obra, ja sigui en suport físic o electrònic.
-Dret de distribució: possibilitat de distribuir exemplars de l’obra, ja sigui per venda, lloguer o préstec.
-Dret de comunicació pública: qualsevol acte de difusió l’obra, que permeti l’accés a un conjunt de persones, sense que sigui necessària la prèvia distribució d’exemplars. Per exemple la projecció de pel·lícules en cinemes, les representacions d’obres escèniques o musicals, les exposicions d’obres en museus, la difusió d’obres en Internet, etc.
-Dret de transformació: possibilitat de modificar l’obra, creant una nova obra. Per exemple: traduccions i adaptacions.
Pot donar-se el cas que l’autor hagi fet una cessió en exclusiva dels seus drets d’explotació, a favor d’un tercer. En aquest cas, el titular dels drets d’explotació ja no serà l’autor sinó aquest tercer. En qualsevol cas, l’autor conserva els drets morals.

5. Quina és la duració dels drets?
En general, els drets de propietat intel·lectual tenen vigència durant un termini de 70 anys a comptar a partir de l’1 de gener de l’any següent a la mort de l’autor.
En el cas d’obres anònimes i obres col·lectives (l’autor és una persona jurídica), es pren la data de divulgació de l’obra com a referència per al còmput del termini de duració dels drets.
En el cas d’obres en col·laboració es pren com a data de referència la mort de l’últim coautor.
La legislació anterior a l’actual llei preveia un termini de duració de 80 anys, per tant pels autors que van morir abans del 7 de desembre de 1987 es manté aquest termini. També és aquest el termini de duració dels drets que correspon a les obres creades abans d’aquesta data, encara que el seu autor hagi mort desprès d’aquesta data o encara sigui viu.
Un cop passat aquest termini les obres passen al domini públic, el que implica la lliure utilització per qualsevol, sempre que es respecti el nom de l’autor i la integritat de l’obra.
Hi ha diferents aplicacions per calcular si una obra està en domini públic: Europeana disposa d’un instrument de Public Domain Calculation.        

6. Que vol dir que una obra està en domini públic?
Si l’obra està en domini públic, es pot utilitzar sense haver de demanar autoritzacions a l’autor o titular dels drets,  ni abonar cap import per la seva utilització. Per tant, es pot utilitzar lliurement, tenint en compte que s’han de respectar els drets d’integritat de l’obra i menció del nom de l’autor (paternitat).

7. De quina manera s’abonen els drets d’autor?
A l’adquirir una obra, ja sigui un CD, un llibre o una pel·lícula en suport DVD, llogar una pel·lícula, assistir a una representació d’una obra de teatre, a un concert de música, etc, un percentatge del preu abonat (en la compra, en l’entrada) s’abona als titulars dels drets d’autor implicats, que normalment seran varis. Per exemple, en un CD hi participen el compositor de la música, el lletrista, l’intèrpret i el productor com a mínim, i tots ells rebran la part que els hi correspongui en concepte de drets d’autor, en correspondència al seu grau de participació en la creació de l’obra i segons el tipus d’explotació efectuada.
La gestió d’aquests ingressos es pot fer a través de les entitats de gestió (SGAE, AIE, AISGE, CEDRO, etc), o bé directament per l’autor, encara que la llei estableix uns supòsits en que l’obtenció dels ingressos es fa obligatòriament a través de l’entitat de gestió (drets de simple remuneració).

8. Com s’abonen els drets d’autor per la utilització indirecta de les obres? Per exemple, per la emissió d’una cançó en un bar musical, o pel préstec de llibres de la biblioteca
És molt difícil de controlar per qualsevol autor l’ús de la seva obra en un àmbit territorial global, supòsit s’ha vist superat per la difusió virtual a través d’Internet. Per això, la majoria de creadors encarreguen la gestió de la difusió de la seva obra a les entitats de gestió, entitats que fan una gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual. La seva funció és, entre d’altres, la d’exercir d’intermediari entre l’autor i l’usuari concedint llicències d’utilització de l’obra. Per tant, li correspon realitzar la recaptació de l’import corresponent per la utilització del repertori dels seus associats, import que és repartit entre els titulars dels drets.
No obstant, hi ha una sèrie de drets anomenats “drets de simple remuneració”, com són la remuneració préstec públic, pel lloguer de CD o de DVD, pels ingressos de taquilla d’un cinema, i la compensació per còpia privada, que és gestionen de forma obligatòria per les entitats de gestió, tant els ingressos que corresponen als seus associats, com els d’aquells que no ho són.

9. Què és la còpia privada?
La recent reforma de la llei de propietat intel·lectual ha reduït l’aplicació de la còpia privada a uns supòsits molt concrets. Actualment es considera còpia privada les reproduccions realitzades en qualsevol suport (físic o arxiu electrònic) en les següents circumstàncies:
-Que la còpia es realitzi per una persona física, per al seu ús privat, no professional ni empresarial.
-Que no tingui finalitats comercials.
-Que la còpia es faci d’obres a les que s’ha accedit legalment i des d’una font lícita. Això s’entén que correspon només en els següents supòsits:

—-Quan es realitzi la reproducció d’un suport físic (ex. CD o DVD) comercialitzat pel seu titular, i que ha estat adquirit mitjançant compravenda.
—-Quan es realitzi la reproducció d’obres a les que s’ha accedit a través d’un acte legítim de comunicació pública d’imatges i/o sons, sempre i quan no s’hagin obtingut en espais o establiments públics no autoritzats. Per exemple, seria lícita la còpia privada de programes emesos per televisió.  
—-Que la còpia obtinguda no sigui per utilització col·lectiva ni lucrativa.
—-Queden excloses la còpia d’obres difoses a Internet que tenen autorització de difusió mitjançant llicències d’ús (per exemple, no es considera còpia privada la reproducció d’imatges d’Escena Digital incloses en la llicència d’ús atorgada per VEGAP), Tampoc les còpies de bases de dades electròniques ni de programes d’ordinador .
Per tant, el límit de còpia privada s’ha reduït a un mínim de casos. Tota la resta de casos que queden fora d’aquesta definició es consideren il·legals. Això perjudica no només als usuaris sinó també als autors, ja que la quantitat que rebran per aquest concepte com a remuneració equitativa per còpia privada, a càrrec dels pressupostos generals de l’estat, serà molt inferior a l’actual.

10. Què necessito per posar en escena una obra?
Per fer un muntatge d’una obra necessito tenir el consentiment dels titulars dels drets sobre aquesta obra. Aquests titulars poden ser:
-L’autor del text dramàtic o dramaturg.
-El traductor del text.
-L’adaptador de l’obra (si el que es munta és una versió adaptada de l’obra original).
-Si la obra incorpora música, necessitaré el permís del compositor, lletrista, intèrpret i productor del CD, excepte que sigui una música que estigui en domini públic, o que s’hagi difós amb una llicència lliure que ho permeti (Creative Commons per exemple).
-Si l’obra incorpora una coreografia, necessitaré el permís del coreògraf.
-Si l’obra incorpora un audiovisual, també aquests són objecte de protecció, i per tant necessitaré el corresponent permís.
En la majoria dels casos, l’obtenció dels permisos es gestiona a través de les entitats de gestió (SGAE, AIE, AISGE, …) mitjançant l’atorgament d’una llicència per l’ús. La gestió per obtenir aquests drets de vegades es pot tornar molt complicada, ja que poden intervenir entitats de gestió de diferents països, i cal tenir en compte que és una despesa que pot incrementar molt el pressupost. Però l’obtenció d’aquests drets és imprescindible abans de fer o comprometre qualsevol activitat pel muntatge.

11. Una de les activitats pedagògiques incloses en els ensenyaments superiors d’art dramàtic consisteix en el muntatge d’un taller sobre una obra, cal tenir alguna llicència?
Si l’obra es troba en domini públic (haver transcorregut més de 70 anys des de la mort de l’autor) no hi ha cap problema. Però és bastant probable que l’obra estigui subjecta a drets d’autor per ser una creació contemporània, una traducció de l’original, per tractar-se d’una adaptació de l’obra original (obra derivada), o d’altres supòsits. El fet de tractar-se d’una activitat pedagògica legalment no eximeix de la necessària autorització dels titulars dels drets. Malgrat això, precisament pel seu caràcter pedagògic i per no haver-hi afany de lucre (no es cobra entrada al públic), en general hi ha certa permissibilitat per part de les entitats de gestió que eximeix de la necessària autorització. Però aquesta excepció és només vàlida pels tallers que es presenten a l’Institut del Teatre, si l’obra es vol portar de “bolos”, caldrà obtenir els permisos esmentats.

12. Pot l’autor cedir els seus drets a tercers, a títol gratuït, per utilitzar una obra?
L’autor és molt lliure de disposar dels seus drets, ja sigui a títol gratuït o amb afany de lucre, en qualsevol mitjà o suport de difusió. El problema pot venir en cas que l’autor hagi cedit la gestió dels drets de les seves obres a una entitat de gestió col·lectiva (SGAE per exemple) o a un tercer, amb caràcter exclusiu, ja que aquestes gestionen directament les llicències per les obres i recapten els imports de les tarifes. Si en un cas concret, un autor vol cedir gratuïtament l’ús d’una de les seves obres, ell mateix haurà d’adreçar-se a l’entitat de gestió per indicar que cedeix de forma gratuïta la seva utilització. D’aquesta manera evita que l’entitat de gestió actuï directament recaptant el percentatge de taquilla corresponent als drets d’autor.

13. Es poden difondre, deixar en préstec i digitalitzar, traduccions i adaptacions d’obres realitzades per alumnes i professors del propi Institut?
En el cas que aquests textos no hagin obtingut l’autorització de l’autor de l’obra original o del titular del dret per traduir-los o adaptar-los, la difusió seria una activitat no permesa.
No obstant, una cosa és que la traducció o adaptació es faci amb una finalitat pedagògica o de treball personal, en un àmbit intern, i una altra molt diferent és fer difusió d’aquestes obres al públic en general. Això últim, en no estar autoritzat, pot generar problemes, no només per part de l’autor i titular dels drets de l’obra original, sinó també en el cas que alguna editorial disposés del dret d’edició de l’obra en exclusiva en llengua catalana o castellana, i també per part de les entitats de gestió.

14. Quins drets cobraran els actors i actrius per les seves interpretacions?

Els intèrprets (actors i actrius) poden cobrar drets de propietat intel·lectual a través de les entitats de gestió, per l’explotació d’obres audiovisuals en les que han intervingut, en les següents modalitats:
-Comunicació pública dels enregistraments de les seves actuacions difosos a través de televisió, cinemes, i d’altres com transport col·lectiu de viatgers, hotels, cafeteries, etc.
-Pel lloguer dels dvd d’obres audiovisuals que continguin les seves actuacions.
-Cànon per còpia privada (actualment té un contingut mínim).

15. En què consisteix el límit per usos docents i d’investigació? Poden els professors penjar a la intranet fragments d’obres per a l’ús dels alumnes?

Actualment, per obres subjectes a drets de propietat intel·lectual, l’article 32.3 de la LPI preveu l’anomenada “cita i il·lustració de l’ensenyament”, que consisteix en la possibilitat que té el professorat d’ensenyament reglat de difondre (reproduir, distribuir i comunicar públicament) petits fragments d’obres (escrites, sonores o audiovisuals, encara que també és aplicable a la producció plàstica o fotogràfica), exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, quan la finalitat sigui la il·lustració de les activitats educatives en l’aula. Ha de tractar-se de ser obres ja divulgades, i s’ha d’incloure el nom de l’autor i la font. En aquests casos no és necessària l’autorització de l’autor o del titular del dret.
No obstant, la darrera reforma de la llei de propietat intel·lectual ha modificat els límits corresponents als usos docents i per investigació, encara que aquesta reforma no entra en vigor fins al 5 de novembre de 2015.

16. Com puc localitzar l’autor d’una obra?
Hi ha una eina de gestió bastant innovadora que està resultant molt pràctica per la recerca d’autors i d’obres, així com per oferir informació sobre els permisos d’utilització de les obres. Es tracta de l’aplicació Safe Creative, que és una plataforma de registre, informació i gestió dels drets de propietat intel·lectual.